Fotos Gr7 i molt més

He decidit penjar les fotos del Gr7 a internet, perquè tothom que vulgui pugui disfrutar d'elles. De moment us en deixo una petita mostra a la següent direcció:
Fotos, que aviat estarà disponible a la zona d'enllaços.

De moment per fer boca us deixo amb un petit regal, que alhora va ser un regal per nosaltres.

Som més de dos

Farà uns dies vaig posar a S.Torrejón com administrador d'aquest blog perquè també ell posi el seu granet de sorra a aquesta experiència, però encara ens queda un altre integrant que mirarem que també col·labori d'alguna forma en aques petit projecte.

Així doncs en total som 3.

Juventud de Vallibona.

Dada la circunstancia próxima del encuentro con el reinicio de la travesía, me apetece evocar al homenage de todas aquellas personas con las que nos encontramos en el camino. Sin duda, el encuentro es uno de los motivos más interesantes del viaje... Ellos te dan algunas pistas sobre la identidad de los pueblos!

Un recuerdo divertido me lleva hasta el pueblo de Vallibona, donde tubimos la oportinudad de compartir dos dias con sus habitantes. Ellos ya estaban de vuelta, en el pueblo que los vio nacer y los vio marchar a la edad en que la energía y la juventud pedían nuevas oportunidades.

Bien, la foto muestra la media de edad de nuestros amigos. Las montañas de Vallibona les conserva el humor, la alegría, la saviduria y la juventud reencontrada.

Fotografia del dia: Fricando

Com es pot observar també hi ha "FREAKY'S" de la bicicleta, aquí en tenim una petita mostra que ens vàrem trobar l'altre dia.

* Lo de fricando es un mot que no te res a veure amb el comentari, però que ens va fer molta gràcia per assignar-lo a aquesta foto. I que ve de Freaky i intentar trobar una paraula en català que tingui una sonoritat semblant

De sendes i camins blancs i granes

Camí pedregós que em dificultes la meva marxa
Senda capritxosa que em portes a la font desitjada
Franja blanca i grana que m’acompanyes durant el trajecte

Camí silenciós que em murmures les teves paraules
Senda entremaliada que em poses petits obstacles
Franja blanca i grana que les teves marques et delaten

Camí planer que em deixes uns moments de descans
Senda dreçada que m’obligues a parar la meva pedalejada
Franja blanca i grana que no puc apartar de tu la meva mirada

Camí tranquil que em dones temps per admirar el paisatge
Senda estreta que m’acaricies amb les teves rames i branques
Franja blanca i grana que quant et perdo em fas falta.

No al corte del GR-7 en Ronda

Ayer me llego un mensaje al blog y no he podido evitar poner un pequeño escrito para que todos los que me visitáis os enteréis del mismo.

Este mensaje habla sobre una marcha reivindicativa que se llevará a cabo el día 5 de noviembre, como protesta por la ocupación de caminos públicos en las proximidades de Ronda. Aquel que quiera más información al respecto puede visitar el link que viene a continuación.

Marcha reivindicativa

Espero que este tipo de actos nos conciencien a todos y que sirvan para que nuestros espacios naturales no se vean afectados por los intereses urbanísticos de algunos.

Tenim noticies del GR7 (E4)

Avui buscant per la xarxa m’he topat amb unes noticies interessants.

E4 Xipre nov.05
Imatges de l’obertura del E4 a Xipre. Novembre 2005. De ERA participa el president de la comunitat de senderistes Marcel Grandjean i el tresorer Lis Nielsen. De Grecia participa Mr. Anastasios Rigas.

Europa i Àfrica unides
Amb relació a l’inici del Euroando 2006, un nombre d’esdeveniments s’han celebrat als dos costats de la frontera marroquí per commemorar la connexió del E4 (GR7) amb el A1 (GR1 del Marroc).

Els actes van començar el 21 de maig a Tarifa amb un acte d’obertura en la casa cultural i en l’avinguda que porta a l’estació marina. Un pannell informatiu va ser desplegat amb km.0 del E4 en el continent europeu. Al mateix temps, el mapa del tram anterior d’aquesta travessa que pertany a la província de Cádiz (Puerto Correo – Tarifa) també va ser presentat.

Se'n dubte son bones noticies, perquè el E4 (GR7) segueix creixent.

Realment tenim vergonya?

Res millor que banyar-se en un toll de bon matí, amb aigua cristal•lina, amb espai per llançar-se de cap, per fer quatre braçades, i amb zona de pedres per estirar-se al sol.

La veritat era un lloc ideal per agafar forces pel dia que se’n presentava i per treure’ns la brutícia acumulada al cos, però el destí ens en tenia reservada una de ben especial. Al cap de pocs minuts d’arribar nosaltres al toll veiem com pugen un parell de noies pel camí, i al cap de res arribaven a la nostra alçada.

Ens van preguntar si molestaven, i els hi vàrem contestar que no. Per més inri una d’elles portava una samarreta amb el conillet de la playboy, però es va imposar la vergonya d’allà a on vas fer el que veus, i els únics que estàvem nus érem nosaltres.

Això si, varen tenir vergonya del seu cos nu, no de preguntar-nos i d’admirar el paisatge.

Hi ha alguna cosa que ............

Aquesta foto esta dedicada a la gent del Rebollar, que ens van oferir uns petits obsequis per afrontar les dures rampes del camí que ens duia fins a Fuente Umbría.

Us convido a trobar els obsequis en aquest original foto.

Destí Tarifa

Aquest any ens hem trobat amb un indicador de la distancia que ens falta per arribar al nostre punt d’arribada, i com es pot comprovar en la foto ens va fer molta il•lusió. Encara que desprès de conèixer les últimes noticies que el GR-7 l’estant intentant continuar per terres africanes ens estem replantejant el nostre destí final.

De moment ja anem pel tercer any i seguim gaudint tant o més que el primer any, així que la nostra aventura continua.